Disseny i urbanisme
Quan només es posseeix un coneixement liminar de la natura - quan existeix una incertidumbre més que sensible, alhora de donar un pas, tot criteri és insuficient. Per tant, si s’ha de parlar de sol·lucions ecològiques, açò no s’ha de confondre amb l’equilibri ideal d’un model.
Plaça a Estocolm
Com probablement vaig emetre; em fiu càrrec d’unes certes reflexions sobre disseny urbanístic i ecologia. A (1959) caigué en mans de Piet Hein l’el·laboració d’una sol·lució òptima d’un solar ortogonal que havia quedat al bell mig d’Estocolm. Hein abordà l’estudi concret d’un tipus generalitzat de curves (x/a)^n+(y/b)^n=1 i en calcular la mesura pertinent per a distribuir-hi una circunvalació (n=2 1/2; a/b=6/5), es trobà amb la dita Hiperel·lipse. Veure Fig. 1 - La troballa fou òptima doncs, a més de l’extrema elegància natural de la curva, es millorava l’equívoc natural existent entre tràfic.=.colapse. Intrínsec en la natura de les comunicacions.
Tot i així, es tracta també d’una sol·lució de continuïtat. I ací hom es pregunta: Què vol dir açò, veritablement? Perquè sempre existeixen singularitats alhora de confeccionar un plànol? Dit d’un altra manera: - Duu l’estudi de la natura a possibles millors sol·lucions? Existeixen singularitats a la natura, de quin tipus i com es salven?
Previsiblement - no es pot defugir d’un colapse natural al disseny urbanístic, perquè el fluxe del tràfic depen també de decisions individuals, què mitiguen l’equilibri ja sensible de totplegat.
Tot pensant-hi en l’article de John W. Milnor Games against Nature (1951) (1954) - i en adonar-me de que pràcticament, el contingut era ostensible a d’aquesta discussió: calia respondre amb cura a la segona i tercera pregunta. Dit d’altra manera:
Quan només es posseeix un coneixement liminar de la natura - quan existeix una incertidumbre més que sensible, alhora de donar un pas, tot criteri és insuficient. Per tant, si s’ha de parlar de sol·lucions ecològiques, açò no s’ha de confondre amb l’equilibri ideal d’un model.
- Però també esta discussió duu a noves possibilitats algorítmiques de treballar amb l’espai. Feïna en la que resta molt per fer.