Krea :: interiorisme + disseny industrial

Era l’estiu de 1987 i estàvem feliçment convidats en un elegant hotel de Donosti. Un cop més s’havia convocat un concurs de disseny- en aquest cas de cadires- i es feia l’entrega dels premis i una conferència d’un dissenyador suec poc conegut. Els concursos de temes creatius van proliferar com bolets als anys 80, però pocs van passar de la primera edició i ja ningú es recorda dels premiats. En canvi, la conferència de Johan Huldt va ser tota una sorpresa que nosaltres i segurament molts altres assistents recordarem sempre.

La sala estava atapeïda de gent que feia veure que escoltava un discurs entusiasta i pedagògic sobre què és el disseny. Huldt somreia constantment i se’l veia convençut del que deia. Al final va arribar el torn de les preguntes, aquell moment en què poden succeir dues coses: o es crea un silenci angoixant, o surt un poca-solta a fer la seva conferència sense que ningú la hi hagi demanat.

Però al final varem tenir la sort que algú s’aixequés i fes “la “ pregunta, la coneguda, la tòpica pregunta: “Si us plau, en un bon disseny què és més important, la funció o forma?” Huldt va obrir els ulls i el seu somriure bondadós es va escampar com dient- però sense dir-ho- “m’alegro que em faci aquesta pregunta, gràcies per posar-m’ho fàcil”. I després d’una pausa teatral va anunciar que ens explicaria la paràbola del cogombre. Tothom va posar molta atenció en sentir que es parlava de menjar: ja era hora de dinar. Huldt va dir més o menys això: ““Un cogombre és un 98% d’aigua, i el 2% restant és el que li dóna color i sabor de cogombre. Però una taronja també està formada per un 98% d’aigua i és només el 2% restant el que li dóna gust, textura, color i sabor de taronja. Tots dos tenen un 98% de comú i en canvi no s’assemblen en res.” És a dir, la funció és el més important d’un disseny, si volem fins i tot un 98%; però, atenció, perquè és la minúscula part restant la que li dona substància i personalitat. Resoldre els requisits funcionals no és suficient. Això ho deia Huldt, un dissenyador nascut l’any 1942 a Estocolm que s’havia forrat amb la seva empresa, Innovador, fabricant els seus senzills dissenys en tres continents i venent-los a més de 30 països. Un personatge lliure de tota sospita de postmodernitat que, després d’escriure “ el bon disseny és un 98% sentit comú i en un 2% estètica” sempre ha penjat amb afany: “Però m’agradaria afegir quelcom més: el disseny és màgic”

Forma i funció, un binomi gastat i remenat, una parella inseparable que sempre es baralla, dos conceptes oposats però interdependents, una equitació impossible malgrat la fórmula de Huldt, que fa anar de bòlit a tots els crítics i creadors d’objectes, d’edificis, de mobles, de cotxes… Una paradoxa on moltes vegades té preeminència un dels dos conceptes, però en canvi es presumeix de l’altre.

Els funcionalistes fins ara han estat els més bel·ligerants, han esgrimit que, quan segueixes la raó, la bellesa brota innata. La forma segueix a la funció ha estat l’eslògan de la modernitat que ha ajudat a posar les bases d’una disciplina al servei de la societat i realment ha generat objectes bells. Però no oblidem que els arguments aferrissadament funcionalistes han estat sovint el refugi de molts creadors sense talent ni imaginació i el justificant de molts nyaps. Nosaltres estem fins i tot disposats a perdonar alguns petits desajustos funcionals de segons quins objectes si ens garanteixen a canvi un plus d’emoció i plaer estètic.

I si ho deixem en un 85% versus el 5% restant?

Text de: Juli Capella i Quim Larrea